Damion Romero treballa amb tons amplificats, ressonància acústica i feedback. Utilitza dispositius electroacústics de fabricació pròpia en combinació amb sistemes d'amplificació per construir viscerals experiències auditives en les que freqüències baixes són utilitzades per ressonar l'espai i la potència sònica i la retroalimentació son emprades per explorar els límits tàctils de l'equilibri harmònic.
Damion ha col·laborat amb artistes com ara Hiroshi Hasegawa (Astromero), Shannon Walter (Seven Depressions), John Wiese (com Waves), Daniel Menche, Zbigniew Karkowski, David Scott Stone, John Olson (Speculum Spyked), Hive Mind, AMK, entre altres.
Damion Romero trabaja con tonos amplificados, resonancia acústica y feedback. Utiliza dispositivos electroacústicos de fabricación propia en combinación con sistemas de amplificación para construir viscerales experiencias auditivas en las que bajas frecuencias son usadas para resonar el espacio y la potencia sónica y la retroalimentación son utilizadas para explorar los límites táctiles del equilibrio harmónico.
Damion ha colaborado con artistas como Hiroshi Hasegawa (Astromero), Shannon Walter (Seven Depressions), John Wiese (Waves), Daniel Menche, Zbigniew Karkowski, David Scott Stone, John Olson (Speculum Spyked), Hive Mind, AMK, entre otros.
Damion Romero works with amplified tones, acoustic resonance and feedback. He uses hybrid self-made electronic-acoustic instruments in combination with sound amplification systems to create visceral listening experiences, in which low frequencies are used to resonate the space and the tactile edges of harmonic equilibrium are explored with sound power and feedback.
Damion's worked in collaboration with artists such as Hiroshi Hasegawa (as Astromero), Shannon Walter (as Seven Depressions), John Wiese (as Waves), Daniel Menche, Zbigniew Karkowski, David Scott Stone, John Olson ( as Speculum Spyked), Hive Mind, AMK and others.
Tony Buck és un dels improvisadors australians amb més renom a nivell internacional. Al llarg de la seva carrera ha participat en un gran nombre de projectes, essent probablement més conegut per la seva pertinença al trio The Necks.
Prèviament a l'establiment de la seva residència a Europa a mijans del noranta, Buck va viure al Japó, on va formar Peril, amb Otomo Yoshihide i Kato Hideki. Buck també ha estat involucrat amb Kletka Red, a més d'haver participat en gires i col·laborat a l'estudi amb The Ex, The Exiles i Corchestra, entre d'altres.
En l'actualitat, manté duets estables amb Axel Dörner i Magda Mayas i és membre de Glacial (amb David Watson i Lee Ranaldo), The Fell Cluth (amb Ned Rothenberg, Stomu Takeshi i David Tronzo), Heaven And (amb Asi Föcker), Asiplusband (amb Andy Moor) i project/TRANSMIT.
Magda Mayas és una pianista resident a Berlín que ha enfocat la seva recerca musical al voltant de les possibilitats sonores del piano, utilitzant l'amplificació, tècniques ampliades i preparacions diverses com un procés d'abstracció, sempre parant especial atenció a la fisicalitat de les parts internes i externes del piano.
En la seva faceta de comissària, Mayas ha donat continuïtat a aquesta recerca amb la fundació del festival Tasten-Berliner Klaviertage, dedicat a les aportacions contemporànies a la interpretació pianística.
A banda d'actuar com a solista, actualment comparteix duet amb Tony Buck, és membre del trio Phono Phono amb Michael Renkel i Sabine Vogel i també del quartet Mayas/Nutters/Olsen/Galvez. Com a improvisadora, Mayas ha compartit escenari amb artistes com ara Andy Moor, Steve Heather, Annette Krebs, Andrea Neumann, Axel Dörner, Michael Zerang, Johannes Bauer, Christoph Kurzmann, Thomas Lehn,Tristan Honsinger, Frank Gratkowski i Michael Moore.
Tony Buck es uno de los improvisadores australianos de más renombre a nivel internacional. A lo largo de su carrera ha participado en un gran número de proyectos, siendo probablemente más conocido por su pertenencia al trio The Necks.
Previamente a establecer su residencia en Europa a mediados de los noventa, Buck vivió en Japón, donde formó Peril, junto a Otomo Yoshihide y Kato Hideki. También ha estado involucrado en Kletka Red, además de haber participado en grabaciones y en giras con The Ex, The Exiles y Corchestra, entre otros.
En la actualidad, Tony Buck mantiene dúos estables con Axel Dörner y Magda Mayas y es miembro de Glacial (con David Watson y Lee Ranaldo), The Fell Cluth (con Ned Rothenberg, Stomu Takeshi y Davd Tronzo), Heaven And (con Asi Föcker), Asiplusband (con Andy Moor) y project/TRANSMIT.
Magda Mayas (clavinete eléctrico)
Magda Mayas es una pianista residente en Berlín que ha centrado su investigación musical alrededor de las posibilidades sonoras del piano. A este efecto, ha utilizado amplificación, técnicas extendidas y preparaciones diversas como parte de un proceso de abstracción, prestando una especial atención a la fisicalidad de las partes internas y externas del instrumento.
En su faceta de comisaria, Mayas ha dado continuidad a esta investigación con la fundación del festival Tasten-Berliner Klaviertage, dedicado a las aportaciones contemporáneas a la interpretación pianística.
Al margen de actuar como solista, actualmente comparte dueto con Tony Buck, es miembro del trio Phono Phono (con Michael Renkel y Sabina Vogel) y también del cuarteto Mayas/Nutters/Olsen/Galvez. Como improvisadora, Mayas ha compartido escenario con artistes como Andy Moor, Steve Heather, Annette Krebs, Andrea Neumann, Axel Dörner, Michael Zerang, Johannes Bauer, Christoph Kurzmann, Thomas Lehn,Tristan Honsinger, Frank Gratkowski y Michael Moore.
Tony Buck (drums)
Tony Buck is one of Australia's most well-known improvisers. He has been involved in a highly diverse array of projects but is probably best known around the globe as a member of the trio The Necks.
Prior to relocating to Europe in the mid-nineties, he spent time in Japan, where he formed PERIL with Otomo Yoshihide and Kato Hideki. Some of the projects he has been involved with include the band Kletka Red, and touring and recording with, among others, The Ex, The Exiles, and Corchestra.
His current projects include long standing duos with Axel Dörner and Magda Mayas, the trio Glacial (with David Watson and Lee renaldo), The Fell Clutch (with Ned Rothenberg, Stomu Takeshi and David Tronzo), Heaven And, Asiplusband (with Asi Foecker and Andy Moor) and project/TRANSMIT.
Magda Mayas (electric clavinet)
Magda Mayas is a pianist currently based in Berlin who has concentrated her musical investigations on the piano and its sonic possibilities, utilizing extended techniques, amplification and preparations as a process of abstraction, whilst focusing on the physicality of both internal and external parts of the piano.
As a continuation of this research Mayas founded the festival Tasten-Berliner Klaviertage featuring contemporary and innovative approaches for the piano.
Aside from performing as a solo musician, Mayas currently performs in a duet with Tony Buck, she is a member of trio Phono Phono (with Michael Renkel and Sabina Vogel) and also the quartet Mayas/Nutters/Olsen/Galvez. As an improvisor, she has shared stage with artists such as Andy Moor, Steve Heather, Annette Krebs, Andrea Nueman, Axel Dörner, Michael Zerang, Johannes Bauer, Christoph Kurzmann, Thomas Lehn,Tristan Honsinger, Frank Gratkowski and Michael Moore.
el proper diumenge 13 de setembre reprendrem la nostra programació amb
gregg kowalsky, qui presentarà "tape chants", un treball recentment
publicat al segell kranky.
el próximo domingo 13 de septiembre reanudaremos nuestra programación con
gregg kowalsky, quien presentará "tape chants", un trabajo
recientemente publicado por el sello kranky.
coming sunday 13 september we'll resume our concert series with gregg
kowalsky, who will be presenting "tape chants", a work recently published on kranky.
Les composicions d'en Gregg Kowalsky es mouen entre el drone, el remor i la psicodèlia meditativa. Desprès de la publicació del seu àlbum de debut, Through the Cardial Window (Kranky), Kowalsky començà a treballar amb cintes de cassette, oscil·ladors sinusoidals, retroalimentació de taules de mescla, micros de contacte, etc... El resultat fou una sèrie de peces, Tape Chants, que exploren l'acústica dels espais on es produeixen les actuacions mitjançant la utilització de múltiples reproductors de cassette com a sistema d'amplificació i espacialització. La primera encarnació de Tape Chants (Tape Chants a Million) va ser publicada al 2007 pel segell Rootstrata.
Les presentacions en directe de Tape Chants s'inicien amb la distribució de 6 a 10 reproductors de cassette al voltant de l'espai de l'actuació i amb l'ajust dels volums relatius de cada reproductor de cinta: en Gregg camina per l'espai escoltant la mescla global i ajustant lentament cada reproductor per crear en viu una mescla envolvent amb un intencionat caràcter "lo-fi" o de "baixa fidelitat". El format de l'actuació resultant és un híbrid entre instal·lació sonora i performance.
..........
Las composiciones de [Gregg Kowalsky](http://myspace.com/greggmkowalsky) se mueven entre el drone, el ruido i la psicodelia meditativa. Tras la publicación de su álbum de debut, Through the Cardial Window ([Kranky](http://www.kranky.net/)), Kowalsky comenzó a trabajar con cintas de cassette, osciladores sinusoidales, retroalimentación de mesas de mezcla, micros de contacto, etc... El resultado fue una serie de piezas, Tape Chants, que exploran la acústica de los espacios donde se producen las actuaciones mediante el uso de múltiples reproductores de cassette como sistema de amplificación y espacialización. La primera encarnación de Tape Chants (Tape Chants a Million) fue publicada en el 2007 por el sello [Rootstrata](http://www.rootstrata.com/).
Las presentaciones en directo de Tape Chants arrancan con la distribución de 6 a 10 reproductores de cassette alrededor del espacio de la actuación y con el ajuste del volúmen relativo de cada reproductor de cinta: Gregg camina por el espacio escuchando la mezcla global y ajustando lentamente cada reproductor para crear en directo una mezcla envolvente con un decidido carácter "lo-fi" o de "baja fidelidad". El formato de la actuación resultante es un híbrido entre instalación sonora y performance.
.....
[Gregg Kowalsky](http://myspace.com/greggmkowalsky)’s compositions range from drone and noise pieces to meditative psychedelia. After his debut album, Through the Cardial Window ([Kranky](http://www.kranky.net/)), Gregg started working with cassette tapes, sine oscillators, mixer feedback, contact mics, etc... These experiments led to the Tape Chants series, which explores the acoustics of the spaces where the performances occur by using cassette players as the sole means for amplification and spatialization. The first incarnation of Tape Chants was released in 2007 called Tape Chants A Million ([Rootstrata](http://www.rootstrata.com/)).
The live performances of Tape Chants begin with the placement of the 6-10 cassette recorders and boomboxes around the performance space. The piece begins with the adjustment of the amplitudes of the individual tape players. Gregg walks around the space listening to the overall mix and slowly adjust the volume on the players’ to create a live lo-fi surround sound mix. The live set fits somewhere between sound installation and performance.
Keiichiro Shibuya, Reactable, Juan Matos Capote i Roc Jiménez de Cisneros (DJ) a La[2] d'Apolo
En aquest darrer concert abans de l'estiu, el reconegut músic
electrònic japonès Keiichiro Shibuya actuarà a Barcelona per primera
vegada. Tot un luxe pels amants de Raster-Noton i sons afins. Juan
Matos Capote obrirà la nit amb diversos dispositius electrònics
modificats, enregistraments de camp i - en aquesta ocasió - també
video. Per la seva banda, Roc Jiménez de Cisneros oferirà una sessió
de DJ i Carles López tancarà la nit amb una actuació a la Reactable.
En este último concierto antes del verano, el reconocido músico
electrónico japonés Keiichiro Shibuya actuará por primera vez en
Barcelona. Todo un lujo para los amantes de Raster-Noton y sonidos
afines. Juan Matos Capote abrirá la noche con diversos dispositivos
modificados, grabaciones de campo y - en esta ocasión - también video.
Por su parte, Roc Jiménez de cisneros ofrecerá una sesión de DJ y Carles López cerrará la noche con una actuación a la Reactable.
In this last concert before the summer stop, acclaimed Japanese
electronic musician Keiichiro Shibuya will perform in Barcelona for
the very first time. A treat for fans of Raster-Noton and kindred
sounds. Juan Matos Capote will kick off the night with diverse
modified electronic devices, field recordings and video for the occasion. On his turn, Roc Jiménez de Cisneros will spin a DJ set and Carles López will wrap up the night with a Reactable set.
Keiichiro Shibuya és un músic electrònic i artista sonor japonès amb base a Tòquio. El seu so i la seva estètica estan propers a artistes com Ryoki Ikeda, Alva Noto o altres músics de l'òrbita del segell Raster-Noton.
També actiu en el camp de les instal·lacions sonores, en el passat Shibuya ha col·laborat amb Takashi Ikegami, un investigador de la Universitat de Tòquio que treballa en el camp dels sistemes complexos. Ikegami i Shibuya van proposar una nova teoria musical que sota el nom "Música del Tercer Terme" adoptava idees de les teories dinàmiques no lineals i dels algorismes evolutius amb la intenció de portar el procés de composició musical més enllà de conceptes com la melodia i la repetició. Aplicant aquestes teories, conjuntament van crear "filmachine", una espectacular i intensa instal·lació sonora amb so tridimensional proveït per un avançat sistema de 24 altaveus. Al 2007 aquesta obra va obtenir una menció honorífica a la secció de música digital del festival Ars Electronica.
Keiichiro Shibuya també dirigeix ATAK, un segell i plataforma artística dedicada a la música electrònica i electroacústica d'avantguarda (amb referències com ara Mika Vainio, Kim Cascone o Stilluppsteypa) que també involucra a creadors d'àmbits com ara el disseny i la tecnologia de xarxes.
.....
La Reactable és un revolucionari instrument musical electrònic simple i intuïtiu, que permet als músics experimentar amb el so, canviar la seva estructura, controlar els seus paràmetres i ser creatius d'una manera directa, fresca i sense precedents.
Utilitza una interfície tàctil sobre la qual el músic controla el sistema manipulant objectes tangibles. L'instrument està basat en una taula rodona lluminosa i translúcida: tot col·locant, movent i connectant aquestes peces entre elles sobre la seva superfície, els intèrprets poden combinar diferents elements com sintetitzadors, efectes, loops de mostres o elements de control per a crear una composició única i flexible.
foto: Xavier Sivecas
.....
Juan Matos Capote és un artista experimental - sonor i visual - de les Illes Canàries que actualment viu a Barcelona. Va estudir circuit-bending amb el pioner de la disciplina Reed Ghazala i tècniques de deep listening amb la compositora e intèrpret Pauline Oliveros. A les seves performance Matos utilitza aparells electrònics, joguines i pedals d'efectes modificats, osciladors que ell mateix construeix i enregistraments de camp reproduïts en walkmans també alterats.
.....
Roc Jiménez de Cisneros és l'home darrera d'Evol, un projecte de computer music que s'emmarca dintre de la tradició de la composició algorísmica. Amb Anna Ramos, Roc co-dirigeix el segell Alku.
[Keiichiro Shibuya](http://atak.jp) es un músico electrónico y artista sonoro japonés con base en Tokio. Su sonido y estética se encuentran cercanos a artistas como Ryoji Ikeda, Alva Noto u otros músicos de la órbita del sello Raster-Noton.
Activo también en el campo de las instalaciones sonoras, en el pasado Shibuya ha colaborado con Takashi Ikegami, un investigador de la Universidad de Tokio que trabaja en el campo de los sistemas complejos. Ikegami y Shibuya propusieron una nueva teoría musical que bajo el nombre de "Música del Tercer Término" adoptaba ideas de las teorías dinámicas no lineales y de los algoritmos evolutivos con la intención de llevar el proceso de la composición musical más allá de conceptos como la melodía y la repetición. Aplicando estas teorías, juntos crearon "filmachine", una espectacular e intensa instalación sonora con sonido tridimensional provisto por un avanzado sistema de 24 altavoces. En el 2007 dicha obra obtuvo una mención honorífica en la sección de música digital del festival Ars Electronica.
[Keiichiro Shibuya](http://atak.jp) también dirige ATAK, un sello y plataforma artística dedicada a la música electrónica y electroacústica de vanguardia (con referencias como Mika Vainio, Kim Cascone o Stilluppsteypa) y que también involucra a creadores de ámbitos como el diseño y la tecnología de redes.
.....
La [Reactable](http://reactable.com) es un nuevo instrumento musical electrónico con un diseño simple e intuitivo, que permite a los músicos experimentar con el sonido, cambiar su estructura, controlar sus parámetros y ser creativos de una forma directa, fresca y sin precedentes.
Utiliza una interfaz táctil sobre la que el músico controla el sistema manipulando objetos tangibles. El instrumento está basado en una mesa redonda luminosa y translúcida: colocando, moviendo y conectando estas piezas entre ellas sobre su superfície, los intérpretes pueden combinar diferentes elementos como sintetizadores, efectos, loops de muestras o elementos de control para dar lugar a una composición única y flexible.``
.....
[Juan Matos Capote](http://www.myspace.com/juanmatoscapote) es un artista experimental - sonoro y visual - de las Islas Canarias que actualmente vive en Barcelona. Ha estudiado circuit-bending con el pionero de la disciplina Reed Ghazala y técnicas de Deep Listening con la compositora e intérprete Pauline Oliveros. En sus performance Matos hace uso de aparatos analógicos, juguetes y pedales de efectos modificados, osciladores que él mismo construye y grabaciones de campo reproducidas en walkmans también alterados.
.....
[Roc Jiménez de Cisneros](http://vivapunani.org/) es el hombre tras Evol, un proyecto de computer music que se enmarca dentro de la tradición de la composició algorítmica. Junto a Anna Ramos Roc co-dirige el sello Alku.
[Keiichiro Shibuya](http://atak.jp) is an electronic musician and sound artist with residence in Tokyo. His sound and aesthetics are somewhat close to artists such as Ryoji Ikeda, Alva Noto and other musicians belonging to the Raster-Noton label orbit.
Also active in the field of sound installations, Shibuya has in the past collaborated with Takashi Ikegami, a researcher in the field of complex systems at the University of Tokyo. Ikegami and Shibuya proposed a new musical theory which under the name "Music of the Third Term" adopted ideas from non-linear dynamics and evolutionary algorithms with the aim to take the process of musical composition beyond the concepts of melody and drone. Following these theories together they created "filmachine", a espectacular and intense sound installation with three-dimensional sound provided by an advanced 24 speaker system. In 2007, this work obtained a mention of honor in the digital music section at the Ars Electronica festival.
[Keiichiro Shibuya](http://atak.jp) also runs ATAK, a label and artistic platform dedicated to cutting-edge electronic and electroacoustic music (with artists such as Mika Vainio, Kim Cascone or Stilluppsteypa) and involving creators from various other fields such as design and network technology.
The [Reactable](http://reactable.com) is a revolutionary new electronic musical instrument
designed to create and perform the music of today and tomorrow. It
combines state of the art technologies with a simple and intuitive
design, which enables musicians to experiment with sound, change its
structure, control its parameters and be creative in a direct and
refreshing way, unlike anything you have ever known before.
It uses a so called tangible interface, where the musician
controls the system by manipulating tangible objects. The instrument
is based on a translucent and luminous round table, and by putting
these pucks on the Reactable surface, by turning them and connecting
them to each other, performers can combine different elements like
synthesizers, effects, sample loops or control elements in order to
create a unique and flexible composition.``
.....
[Juan Matos Capote](http://www.myspace.com/juanmatoscapote)
is an experimental - sound and visual - artist from the Canary Islands currently living in Barcelona. He studied circuit-bending with the discipline's pioneer Reed Ghazala and deep listening techniques with the composer and performer Pauline Oliveros. In his performances Matos makes use of analogue equipment, circuit-bent toys and effect pedals, self-built oscillators and field recordings that he plays back on modified walkmans.
[Roc Jiménez de Cisneros](http://vivapunani.org/) is the man behind Evol, a computer music project that draws from the tradition of algorithmic composition. Together with Anna Ramos, Roc co-directs the Alku label.
Procedent d'Osaka, Tetsuya Umeda crea instal·lacions interactives i
sonores, a més d'actuar en el camp de la performance. Acostuma a
treballar a partir de la creació de sistemes que generen so
(construïts amb objectes quotidians com ara ventiladors, llaunes
buides, globus...) i als quals dóna vida durant les seves actuacions,
servint-se de minimalistes sistemes elèctrics o de simples fenòmens
físics. Umeda manté tot aquest procés el més transparent possible i
sovint prescindeix de qualsevol tipus d'amplificació.
Tetsuya Umeda ha participat en un gran nombre d'exposicions i
festivals a nivell internacional: Beyond Innocence (Osaka), Instal
(Escòcia), Sound Art Lab (Osaka), The Listening Project (Londres),
Waitool Sounds (San Francisco), Sound Effect Seoul i Blurr (a
Tel-Aviv), entre d'altres.
``Procedente de Osaka, Tetsuya Umeda crea instalaciones interactivas y
sonoras, además de actuar en el campo de la performance. Acostumbra a
trabajar a partir de la creación de sistemas que generan sonido
(construidos éstos con objetos cotidianos, como ventiladores, latas
vacías, globos...) y a los que da vida durante sus actuaciones
valiéndose de minimalistas sistemas eléctricos o de simples fenómenos
físicos. Umeda mantiene todo esto proceso lo más transparente posible
y a menudo prescinde de cualquier tipo de amplificación.
Tetsuya Umeda ha participado en un gran número de exposiciones i
festivales a nivel internacional: Beyond Innocence (Osaka), Instal
(Escocia), Sound Art Lab (Osaka), The Listening Project (Londres),
Waitool Sounds (San Francisco), Sound Effect Seoul y Blurr (en
Tel-Aviv), entre otros.``
"Altering fans, televisions, and other everyday appliances, converting
their functions into something utterly different, Umeda creates objets
freed from their original meanings. His works, created to suit the
spaces in which they will be installed, use utterly familiar,
commonplace phenomena, channeled through his clever handiness and
unique spatial sensibility, to create mysterious, seemingly impossible
sensations. They thereby free one from rigid perceptions constrained
by preconceived ideas."
"Tetsuya Umeda is an artist currently working in Osaka, Japan. He has
done several sound installation projects and performance that
generates site-specific soundscape using minimal function of electric
circuit/system and simple physical phenomena. Umeda has been performed
in Festival Beyond Innocence, an experimental music festival in Japan,
since 2002. In 2006, he performed in internationally acclaimed
underground music event, INSTAL, in Scotland, UK. He also has been
participated installation/exhibition project; in 2006, he participated
the London-based residency program, The Listening Project. in 2007,
participated the exhibition program, Sound Effect Seoul, and stayed in
San Francisco for one month for his Waitool Sounds project."
Aquest dimarts, 2 de juny, arrencarà la cinquena edició del Cap Sembrat, el festival que organitzem conjuntament amb Ozonokids i que està dedicat a la música experimental, el remor i altres arts relacionades.
El programa d'enguany s'obrirà amb un concert duet de bateries procedent de suïssa (ButterCupMetalPolish), precedits per dos dels més prominents joves improvisadors locals: Arnau Sala (Bèstia Ferida, Les
Aus, Homenatges) i Rafa Romero (La Orquesta del Caballo Ganador,
Homenatges) a la bateria i al saxo, respectivament.
Els abonaments per aquest concert inaugural i pel proper diumenge, podran ser adquirits a la taquilla de la Sala Monasterio a l'entrada del concert.
El plat fort serà el diumenge 7 de juny a una de les naus industrials
del centre d'arts visuals Hangar. Hi participaran artistes electrònics
de renom internacional com ara Zbigniew Karkowski i Kasper T. Toeplitz
(Le Depéupleur), ambdós veterans en l'escena de la música experimental
i contemporània, així com vells coneguts de festivals com ara el LEM o
el Sónar. Antoine Chessex, l'intens i terrorífic saxofonista de Monno
que ja participà a l'edició de fa dos anys, serà un altre dels
ingredients d'aquesta vetllada. El programa també comptarà amb les
actuacions dels Sons of Bronson (els japanoisers més castissos), Huan
(el projecte en solitari d'en Víctor Hurtado, guitarra i multi-instrumentista dels Qa'a) i una col·laboració que promet ser explosiva entre TerrorTank i MindLoad. Completant el cartell, tindrem a mudboy (antic membre del col·lectiu Fort Thunder, d'on van sorgir projectes com ara Lightning Bolt o Mindflayer) qui, a més de portar-nos el seu directe, també executarà
una intervenció a l'espai on es cel·lebrarà el Cap Sembrat.
Paral·lelament a les activitats estrictament musicals mencionades, es
podrà assistir a l'exposició del jove fotògraf barceloní Adrià
Cañameras i també a un molt recomanable taller/performance (places limitades, diversió garantitzada) amb una de les figures més polèmiques en el camp de la música electrònica europea dels darrers temps:
Goodiepal, un artista que no ha deixat de reinventar-se i de combatre
l'esterilitat i l'homogeneïtat imperants en la música comercial amb
armes tan sonades com el seu ja famós ocell mecànic. Goodiepal
exposarà i escenificarà les seves teories per la salvació de la
pràctica musical, allò que anomena Radical Computer Music i que l'ha
portat a declarar la guerra al Conservatori Real de Dinamarca i - per
extensió - a tota acadèmia musical existent. Durant el taller, que
prendrà forma de lliçó magistral/performance, es tractaran temes com
ara la notació musical gràfica, la intel·ligència artificial o la
composició col·lectiva. Fent ús d'un quadern desenvolupat pel propi
Goodiepal, els participants podràn aportar el seu gra de sorra a la
propera composició de Goodiepal, "Mort Aux Vaches Extra Ekstra".
Programa:
dimarts / martes / tuesday 02.06.09 21:00h Sala Monasterio (Passeig Isabel II 4, Barcelona)
avui dimarts, concert llampec a gràcia. desprès de l'actuació, el bar
gusto obrirà les seves portes per tot aquell que vulgui quedar-se una
estona més.
hoy martes, concierto relámpago en gracia. después de la actuación, el
bar gusto abrirá sus puertas para aquellos que deseen quedarse un rato
más.
today tuesday, blitzkrieg concert in gracia. after the performance,
bar gusto will open its doors for those who feel like lingering
for a little bit longer.
YutakaMakino (laptop)
dimarts 26.05.2009, 20:30 hrs. (puntual, accés tancat després de l'inici del concert)
lloc: Francisco Giner, 6 (porta a l'esquerra del restaurant). Barcelona.
metro diagonal
4€
Yutaka Makino és un artista i investigador amb base a Los Angeles,
EEUU. La seva obra manifesta una voluntat d'unir els precedents
històrics de la computer music i de la ciència computacional amb la
percepció del so en l'espai, sistemes dinàmics complexos i processos
emergents. El seu currículum conté tan treball escultòrics com sonors,
incloient actuacions en directe, composicions musicals i
instal·lacions sonores que utilitzen tècniques de difusió del so en
l'espai, com ara la síntesi de camp d'ona (wave field synthesis).
Yutaka Makino es un artista e investigador con base en Los Angeles,
EEUU. Su obra manifiesta una voluntad de unir los precedentes
históricos de la computer music y de la ciencia computacional con la
percepción del sonido en el espacio y los procesos emergentes. Su
currículum comprende tanto trabajos escultóricos como sonoros,
incluyendo actuaciones en directo, composiciones musicales e
instalaciones sonoras que explotan técnicas de difusión del sonido en
el espacio, como la síntesi de campo de onda (wave field synthesis)
Yutaka Makino is an artist and researcher currently based in Los
Angeles. He seeks to amalgamate the historic precedents of computer
music and science, involving research in spatial perception, complex
dynamical systems and emergence. His works range from sculpture to
sound works including live performance, compositions and spatial sound
installations, these latter making use of diffusion techniques such as
wave field synthesis.
serà un plaer tenir entre nosaltres aquest proper diumenge al
compositor minimalista phill niblock. ap'strophe - amb disc pendent de
publicació en els propers dies - completarà el programa.
será un placer tener entre nosotros este próximo domingo al compositor
minimalista phill niblock. ap'strophe - con disco pendiente de
publicación en los próximos días - completará el doble programa.
it will be a great pleasure to have minimalist composer phill niblock
among us this comning sunday. ap'strophe - with a record due for
release in the coming days - will complete the program.
Phill Niblock (1933, Estats Units) és compositor, realitzador i
videoartista, a més de director d'Experimental Intermedia, una
fundació dedicada a la música d'avantguarda amb base a Nova York i amb
una altra seu paral·lela a Gant, Bèlgica.
La música de Niblock representa una exploració de textures sonores
creades a partir de la densa superposició de múltiples tons (amb una
relació atonal entre ells (i generalment microtonal en la seva
concepció) -, els quals són extensament reproduïts en directe. Aquesta
superposició de tons llargs amb diminutes variacions en la seva
afinació dóna lloc als anomenats "beats binaurals" i genera complexos
patrons harmònics, així com altres fascinants efectes psicoacústics.
La seva llarga llista de colaboradors inclou artistes tan diversos com
David Gibson, Rafael Toral, Lee Ranaldo, Thurston Moore, Kasper T.
Toeplitz, Ulrich Krieger, Reinhold Friedl i Thomas Ankersmit.
Phill Niblock (1933, Estats Units) és compositor, realitzador i
videoartista, a més de director d'Experimental Intermedia, una
fundació dedicada a la música d'avantguarda amb base a Nova York i amb
una altra seu paral·lela a Gant, Bèlgica.
La música de Niblock representa una exploració de textures sonores
creades a partir de la densa superposició de múltiples tons (amb una
relació atonal entre ells (i generalment microtonal en la seva
concepció) -, els quals són extensament reproduïts en directe. Aquesta
superposició de tons llargs amb diminutes variacions en la seva
afinació dóna lloc a abundants "beats binaurals" i genera complexos
patrons harmònics, així com altres fascinants efectes psicoacústics.
La seva llarga llista de colaboradors inclou artistes tan diversos com
David Gibson, Rafael Toral, Lee Ranaldo, Thurston Moore, Kasper T.
Toeplitz, Ulrich Krieger, Reinhold Friedl i Thomas Ankersmit.
ap’strophe
Ferran Fages: guitarra acústica
Dimitra Lazaridou Chatzigoga: cítara
Actiu des de 2006, la música d’aquest duo juga amb la percepció dels
timbres distintius de la guitarra acústica i la zítara, així com amb
les diferències i similituds d’aquests instruments de corda.
La seva aproximació al so combina el fenòmen acústic i electrónic en
el sentit que utilitzen frecuències pures des dels propis instruments
així com amb osciladors.
El seu primer album “objects sense objectes” sortirà al mes de Maig en
el segell canadenc Etude Records. Un segon disc serà publicat a finals
d’any en el segell anglès Another Timbre.
Phill Niblock (1933, Estados Unidos) es compositor, realizador y
videoartista, ademàs del director de Experimental Intermedia, una
fundación para la música de vanguardia con sede en Nueva York y que
cuenta con otra sede paralela en Gante, Bélgica.
La música de Niblock representa una exploración de texturas sonoras
creadas a partir de la densa superposición de múltiples tonos - a
menudo con una relación atonal entre ellos (y generalmente microtonal
en su concepción) - que luego en directo son reproducidos durante
largo tiempo. Esta superposición de tonos largos con diminutas
variaciones en su afinación da lugar a abundantes "beats binaurales"
y genera complejos patrones harmónicos, así como otros fascinantes
efectos psicoacústicos.
Su larga lista de colabodores incluye a personajes tan diversos como
David Gibson, Rafael Toral, Lee Ranaldo, Thurston Moore, Kasper T.
Toeplitz, Ulrich Krieger, Reinhold Friedl i Thomas Ankersmit.
Activo desde 2006, la música de este dúo juega con la percepción de
los timbres distintivos de la guitarra acústica y de la cítara, así
como también, con las diferencias y similitudes de estos instrumentos
de cuerda. Su aproximación al sonido combina el fenómeno acústico y
electrónico en el sentido que utilizan freqüencias puras desde sus
propios instrumentos y paralelamente con osciladores.
Su primer album ‘objects sense objectes’ será publicado en Mayo en el
sello canadiense Etude Records. Un segundo trabajo será publicado a
finales de 2009 en el sello inglés Another Timbre.
Phill Niblock (1933, United States) is a composer, filmmaker and
videographer, as well as the director of Experimental Intermedia, a
foundation for avant-garde music based in New York with a parallel
branch in Ghent, Belgium.
Niblock's music is an exploration of sound textures created by
multiple tones in very dense, often atonal tunings (generally
microtonal in conception) performed in long durations. The layering of
long tones only very slightly distinct in pitch creates a multitude of
beats and generates complex overtone patterns and other fascinating
psychoacoustic effects.
His long list of past collaborators includes artists as diverse as
David Gibson, Rafael Transverse, Lee Ranaldo, Thurston Moore, Kasper
T. Toeplitz, Ulrich Krieger, Reinhold Friedl and Thomas Ankersmit.
With their music they investigate the perception of the distinctive
timbre of the guitar and the zither alongside the differences and
similarities of their string instruments. Their approximation combines
the acoustic with the electronic in the sense that they employ
frequencies produced by their acoustic notes together with sinusoidal
sounds (sinewaves) emitted by oscillators.
Their first album ‘objects sense objectes’ will be released in May by
Etude Records, Canada. A second album will appear at the end of 2009
by the english label Another Timbre.
Anders Hana (guitarra i teclats, membre de Noxagt, Ultralyd i Jaga
Jazzist) i Morten J. Olsen (bateria i Supercollider3, membre
d'Ultralyd; ha col·laborat amb Axel Dörner, Fred Frith i Steve Lacy) són
les dues meitats de MoHa!, un projecte difícil de categorizar que
beu a parts iguals de la improvisació lliure, el soroll i la
computer music.
En aquesta ocasió, MoHa tornen a Barcelona amb un nou disc sota el
braç ("One-Way Ticket To Candyland", publicat a Rune Grammofon al juny
del 2008) i armats fins a les dents com ja ens tenen acostumats.
Anders Hana (guitarra y teclados, miembro de Noxagt, Ultralyd y Jaga
Jazzist) y Morten J. Olsen (batería y Supercollider3, miembro de
Ultralyd; ha colaborado con Axel Dörner, Fred Frith y Steve Lacy) son
las dos mitades de MoHa!, un proyecto difícilmente categorizable que
bebe a partes iguales de la improvisación libre, el ruidismo y la
computer music.
En esta ocasión, MoHa regresan a Barcelona con un nuevo disco bajo el
brazo ("One-Way Ticket To Candyland", publicado en Rune Grammofon en
junio del 2008) i armados a los dientes como ya nos tienen
acostumbrados.
Anders Hana (guitar and keyboards, member of Noxagt, Ultralyd and
Jaga Jazzist and Morten J. Olsen (drums and Supercollider3, member of
Ultralyd; also played with Axel Dörner, Fred Frith and Steve Lacy)
are the two halves of MoHa!, a project which resists all categorisation and
brings together noise, free improvisation and computer music.
On this occasion, MoHa return to Barcelona with a new record ("One-Way
Ticket To Candyland", released by Rune Grammofon in june 2008) and
loaded up with a mountain of gear as usual.
MoHa! play somewhat loud music influenced by incredibly varied sources.
Some say the duo deal in sonic splatter, some say this is gibbering
and twitching and going off and things good/bad, shape-shifting and
gear changing, sharp blasts of savagely intense composition.
"In order to understand the characteristic of moha we should know what
we are ignorant of when there is moha".
lloc: estudi ozono kids. Mare de Déu del Pilar, 15. Barcelona (carrer paral·lel a Verdaguer i Callís, el carrer on es troba l'Antic Teatre).
metro urquinaona
accés lliure amb contribució voluntària
acceso libre con contribución voluntaria
free admission, voluntary contributions accepted
Aquest divendres cel·lebrarem un petit concert / xerrada / presentació
amb el constructor de sintetitzadors analògics Tom Bugs.
Abans, després i potser durant el concert podrem conversar amb en Tom sobre
els sistemes que dissenya sota la marca bugbrand o sobre
temes relacionats amb l'electrònica, la música i la síntesi sonora.
Tom Bugs ha actuat com a solista i també com a membre de diverses
formacions musicals dels voltants de Bristol (François and the Atlas
Mountains, War Against Sleep i Bronnt Industries Kapital). Com a
tècnic de so - de directe i a l'estudi - ha treballat amb artistes com
ara Safetyword, Herman Dune, Jandek o Evan Parker. Desprès de publicar
el fins aquest moment darrer àlbum del seu projecte en solitari
Knowledge of Bugs ("The Shifted Sands", 2005) va començar a dedicar
cada cop més temps a la construcció d'aparells electrònics. De manera
gradual, Bugs va passar de la pràctica del circuit-bending amb
joguines i de la construcció de senzills pedals d'efectes a dissenyar
i construir una sèrie molt popular i artesanal de generadors de so i
també sistemes modular per a la síntesi analògica.
Este viernes celebraremos un pequeño concierto / charla / presentación
con el constructor de sintetizadores analógicos Tom Bugs.
Antes, después y quizás incluso durante el concierto será posible charlar con Tom sobre los sistemas que diseña bajo la marca Bugbrand o hablar de
temas relacionados con la electrónica, la música o la síntesis sonora.
Tom Bugs ha tocado como solista y también como miembro de diversas
bandas de los alrededores de Bristol (François and the Atlas
Mountains, War Against Sleep y Bronnt Industries Kapital). Como
técnico de sonido - de directo y en el estudio - ha trabajado con
artistas como Safetyword, Herman Dune, Jandek o Evan Parker. Después
de publicar el hasta ahora último álbum de su proyecto en solitario
the Knowledge of Bugs ("The Shifted Sands", 2005), comenzó a dedicar
cada vez más tiempo a la construcción de aparatos electrónicos. De
manera gradual, Bugs pasó de practicar circuit-bending con juguetes y
construir sencillos pedales de efectos a diseñar y construir una serie
muy popular y artesanal de generadores de sonido y también sistemas
modulares para la síntesis analógica.
This friday we'll be hosting a small concert / talk / presentation
with analog synth builder Tom Bugs. Before, after and maybe even during
the concert it will be possible to chat with Tom about the modular
systems he designs under the brand name Bugbrand or about any other subject
related to electronics, music and sound synthesis.
Tom Bugs has played both as a solo performer and as a member of
several bands from around Bristol (François and the Atlas Mountains,
War Against Sleep and Bronnt Industries Kapital). He has also worked
as a live sound engineer and in the studio with acts like Safetyword,
Herman Dune, Jandek and Evan Parker. After the last release of his
Knowledge of Bugs solo project ("The Shifted Sands", 2005), Tom's
focus started shifting from performance and recording to electronics.
Circuit-bending toys and building simple guitar stomp boxes gradually
led to building handmade noise systems and large scale modular synths.
El compositor i multi-instrumentalista Eli Keszler toca principalment
bateria i percussió. Ha col·laborat - en directe i a l'estudi - amb
artistes com ara Jandek, Phill Niblock, Roscoe Mitchell, Loren
Connors, Wolf Eyes, Anthony Coleman, Aki Onda, Bryan Eubanks, David
Linton, Steve Pyne, Greg Kelley, Ashley Paul, T Model Ford i el
pianista Ran Blake. Utilitzant un kit de bateria tradicional - i
auxiliat per cròtals, campanes, arc de violí i altres estris - Keszler
crea un remolí sonor de ritmes intensos i drons harmònics. El seu
aclamat debut de llarga duració ("Livingston", Rare Youth) combina
virtuosisme instrumental amb una dedicada feina composicional i una
extensa paleta sonora.
El compositor i multi-instrumentalista Eli Keszler toca principalmente
batería y percusión. Ha colaborado - en directo y en el estudio - con
artistas como Jandek, Phill Niblock, Roscoe Mitchell, Loren Connors,
Wolf Eyes, Anthony Coleman, Aki Onda, Bryan Eubanks, David Linton,
Steve Pyne, Greg Kelley, Ashley Paul, T Model Ford y el pianista Ran
Blake. Utilizando un kit de bateria tradicional - y auxiliado por
crótalos, campanas, arcos de violín y otros artilugios - Keszler crea
un torbellino sonoro de intensos ritmos y harmónicos drones. Su
aclamado debut de larga duración ("Livingston", Rare Youth) combina
virtuosismo instrumental con una dedicada tarea composicional y una
extensa paleta sonora.
Eli Keszler is a composer/multi instrumentalist who primarily uses drums and percussion. Using a traditional drum kit, along with crotales, bells, bowed metal, and whatever else is around, Eli creates a unique whirlwind of sound that balances sparse droning harmonics with intense, fast and free rhythms. He has performed, recorded or collaborated with artists such as Jandek, Phill Niblock, Roscoe Mitchell, Loren Connors, Wolf Eyes, Anthony Coleman (appearing on his New World Records Release), Aki Onda, Bryan Eubanks, David Linton, Steve Pyne (Redhorse), Greg Kelley, Ashley Paul, T Model Ford and pianist Ran Blake. His acclaimed debut LP ("Livinston", Rare Youth) combines instrumental virtuosity with dedicated compositional work and an extensive sound palette.
"Fantastic LP of austere solo percussion and dark matrixes of strings from this past collaborator with Jandek, with aspects of Scelsi and Dumitrescu, Chris Corsano, Keiji Haino and Biota."
David Leenan (Volcanic Tongue, Wire Magazine) sobre LP d'Eli Keszler "Livingston".
Juan Matos Capote
és un artista experimental - sonor i visual - de les Illes Canàries que actualment viu a Barcelona. Va estudir circuit-bending amb el pioner de la disciplina Reed Ghazala i tècniques de deep listening amb la compositora e intèrpret Pauline Oliveros. A les seves performance Matos utilitza aparells electrònics, joguines i pedals d'efectes modificats, osciladors que ell mateix construeix i enregistraments de camp reproduïts en walkmans també alterats.
Juan Matos Capote es un artista experimental - sonoro y visual - de las Islas Canarias que actualmente vive en Barcelona. Ha estudiado circuit-bending con el pionero de la disciplina [Reed Ghazala](http://www.anti-theory.com/) y técnicas de Deep Listening con la compositora e intérprete [Pauline Oliveros](http://paulineoliveros.us/). En sus performance Matos hace uso de aparatos analógicos, juguetes y pedales de efectos modificados, osciladores que él mismo construye y grabaciones de campo reproducidas en walkmans también alterados.
Juan Matos Capote is an experimental - sound and visual - artist from the Canary Islands currently living in Barcelona. He studied circuit-bending with the discipline's pioneer [Reed Ghazala](http://www.anti-theory.com/) and deep listening techniques with the composer and performer [Pauline Oliveros](http://paulineoliveros.us/). In his performances Matos makes use of analogue equipment, circuit-bent toys and effect pedals, self-built oscillators and field recordings that he plays back on modified walkmans.
Nascut a Atenes, Grècia. En els darrers 15 anys ILIOS ha desenvolupat un
codi personal d'expressió en el camp de l'art sonor i la imatge
experimental. La seva obra ha estat presentada com a concert o
instal.lació sonora en més d'un centenar d'ocasions i en mes de 20
països d'Àsia, Europa i Amèrica. També ha comissariat diversos festivals
(Electrograph - Athens Sound Media a Atenes), ha codirigit el projecte un-commonsounds, SDR Muestra de Arte Sonoro Santander i els actes sonors de la Bienale d'Atenes. Des de 1997, dirigeix el segell Antifrost.
Nacido en Atenas, Grecia. En los últimos 15 años ILIOS ha desarrollado
un código personal de expresión en el campo del arte sonoro y la
imagen experimental. Su obra ha sido presentada como concierto o
instalación sonora en más de un centenar de ocasiones y en más de 20
países de Asia, Europa y América. También ha comisariado diversos
festivales como Electrograph - Athens Sound Media en Atenas, ha
codirigido el proyecto [un-commonsounds](http://www.uncommonsounds.org), [SDR Muestra de Arte Sonoro Santander](http://www.santandersonoro.org) y los actos sonoros de la Bienale de Atenas. Desde 1997,
dirige el sello [Antifrost](http://www.antifrost.gr).
Born in Athens, Greece. Over the last 15 years he has developed his
own personal means of expression in the fields of sound art and
experimental images. He has played concerts and exhibited sound
installations on more than a hundred occasions in over 20 countries in
Asia, Europe and America. He has also organized various festivals,
such as Electrograph - Athens Sound Media Festival and is co-creator
of the project [un-commonsounds](http://www.uncommonsounds.org), [SDR Muestra de Arte Sonoro Santander](http://www.santandersonoro.org)
and Athens Biennale sound events. Since 1997 he has also been running the [Antifrost](http://www.antifrost.gr) record label.
Evol és un projecte de música per ordinador que va néixer el 1996 i
que explora les múltiples cares del soroll digital i la composició
algorísmica. La música d'Evol ha estat publicada internacionalment
per segells com
Mego, Lucky Kitchen, Diskono, Scarcelight, Antifrost o fals.ch.
Evol es un proyecto de música por ordenador originado en 1996 y que
explora las múltiples caras del ruido digital y la composición
algorítmica. La música de Evol ha sido publicada internacionalmente
por sellos como Mego, Lucky Kitchen, Diskono, Scarcelight, Antifrost o
fals.ch.
Evol is a computer music project that started in 1996 and since then
it has been exploring the many sides of digital noise and
algorithmic-driven composition. Evol's works have been released on
record labels such as Mego, Lucky Kitchen, Diskono, Scarcelight, Antifrost or fals.ch.
8 € ( 7 amb l'entrada de Friedl / Samartzis / Vorfeld )
Gràcies a la col·laboració de l'Orquestra del Caos i de la Fundació Phonos, el concert d'eRikm i Ferran Fages finalment tindrà lloc a l'auditori del CCCB.
Gracias a la colaboración de la Orquestra del Caos y de la Fundación Phonos, el concierto de eRikm i Ferran Fages finalmente tendrá lugar en el auditorio del CCCB.
Thanks to the collaboration of Orquestra del Caos and the Phonos Foundation, eRikm and Ferran Fages will perform at the auditorium of the CCCB.
eRikm i Ferran Fages en concert (sala per confirmar)
dimecres, 04 de febrer del 2009
lloc, hora i preu per confirmar (s'anunciarà en pocs dies en aquesta mateixa
web) venue, time and price to be announced soon (keep an eye on this website)
Amb més d'una dècada a la seva esquena, eRikm ha col·laborat amb una
llarga llista de músics experimentals, desde Christian Marclay a Luc
Ferrari, passant per FM Einheit. Artista visual i sonor, eRikm tendeix un
pont fèrtil entre la música electroacústica, la improvisació lliure, l'art
sonor i el turntablism més experimental.
En aquesta segona visita a Barcelona, eRikm presentarà les peces per a
tocadiscs i discs preparats que va elaborar a partir dels arxius fonogràfics
del mític Groupe de Recherches Musicales (GRM) i també Les
Protorythmiques, una peça electroacústica per a 2 reproductors de CD concebuda
juntament amb Luc Ferrari.
Ferran Fages toca la guitarra, tocadiscs acústic i aparells electrònics.
Ha actuat amb músics com Derek Bailey, Joan Saura, Francisco López,
Pablo Rega, Phil Niblock i Rhys Chatham, entre d'altres. A partir del 2003,
Fages es concentra en la composició per a guitarra solista. Actualment toca en
diferents formacions estables, com ara Cremaster (amb Alfredo Costa-
Monteiro), Fages-Barberán-Costa-Monteiro Trio, Fages-Gross-Guthrie trio i
Fagus (amb Pascal Battus).
En aquesta ocasió, Ferran Fages obrirà la nit amb un set amb tocadiscs
acústic.
Con más de una década a sus espaldas, eRikm ha colaborado con una larga
lista de músicos experimentales, desde Christian Marclay a Luc Ferrari
pasando por FM Einheit. Artista visual y sonoro, eRikm tiende un fértil
puente entre la música electroacústica, la improvisación libre y el
turntablismo más experimental.
En esta segunda visita a Barcelona, eRikm presentará las piezas para
tocadiscos y discos preparados que elaboró a partir de los archivos
fonográficos del mítico Groupe de Recherches Musicales (GRM) de París y
también Les Protorythmiques, una pieza electroacústica para 2 reproductores de
CD concebida junto a Luc Ferrari.
Ferran Fages toca la guitarra, tocadiscos acústico y aparatos
electrónicos. Ha actuado con músicos como Derek Bailey, Joan Saura, Francisco
López, Pablo Rega, Phil Niblock y Rhys Chatham, entre otros. A partir del
2003, Fages se concentra en la composición para guitarra solista. Actualmente
toca con diferentes formaciones estables, como Cremaster (con Alfredo
Costa-Monteiro), Fages-Barberán-Costa-Monteiro Trio, Fages-Gross-Guthrie trio
y Fagus (con Pascal Battus).
En esta ocasión, Ferran Fages abrirá la noche con un set con tocadiscos
acústico.
Over the last decade, eRikm has collaborated with a long list of
experimental musicians, from Christian Marclay to Luc Ferrari, passing
through FM Einheit. A sound and visual artist, eRikm weaves a fertile
bridge between electroacoustic music, free improvisation, sound art and the
most experimental turntablism.
In his second visit to Barcelona, eRikm will present two pieces for
turntables and modified records, which he composed using the sound archive of
the mythical Groupe de Recherches Musicales (GRM) and also Les
Protorythmiques, an electroacoustic piece conceived together with Luc
Ferrari.
Ferran Fages plays guitar, acoustic turntable and electronics. He has
performed with musicians such as Derek Bailey, Joan Saura, Francisco
López, Pablo Rega, Phil Niblock and Rhys Chatham, among others. Since
2003, Fages has focused on composition for solo guitar. Nowadays, Fages plays
in several stable formations like Cremaster (with Alfredo Costa-Monteiro),
Fages-Barberán-Costa-Monteiro Trio and Fagus (with Pascal Battus).
On this occasion, Ferran Fages will open the night with a set on acoustic
turntable.
engendrat a berlin el 2006, fsv està integrat per reinhold friedl,
philip samartzis i michael vorfeld. es defineixen a si mateixos com
un trio que investiga la intersecció entre el so acústic i l'electrònica,
forjant textures complexes i espais densos.
matemàtic, musicòleg, comissari artístic, compositor i pianista, reinhold
friedl ha desenvolupat una tècnica personal que anomena "inside piano".
tocant el piano des de les entranyes i actuant directament sobre les pròpies
cordes, friedl extreu sonoritats i tonalitats desacoblades de la seva font
acústica. com a compositor i pianista, friedl ha treballat amb lee ranaldo
(sonic youth), phill niblock, helmut oehring, nicolas collins, lou reed,
merzbow, radu malfatti, bernhard guenter, mario bertoncini (nuova consonanza)
i és fundador i director de les formacions piano-inside-out i
zeitkratzer.
philip samartzis treballa principalment en el camp de la música concreta
i la percepció del so en l'espai. utilitzant enregistraments de camp com a
matèria primera, construeix ambients densos i experiències aurals úniques. la
seva devoció per l'espacialització l'ha dut a organitzar cinc edicions del
festival immersion i també variable resistance, una sèrie de presentacions
entorn de l'art sonor per l'australian centre for contemporary art de
melbourne, el museu d'art modern de san francisco i el desaparegut centre
d'art podewil de berlín.
michael vorfeld és un artista visual i sonor amb base a berlín. la seva
obra en el camp de la música improvisada i l'art sonor parteix de la
combinació de percussió tradicional i instruments de corda dissenyats per ell
mateix. en el camp visual la seva obra es centra entorn a la espacialització
de la llum, creant instal·lacions lumíniques que combina amb capes de so de
caràcter minimalista.
marc egea, tot i haver-se format inicialment dins del marc de la música
tradicional, és un músic que trenca les barreres del convencionalisme. la
seva música gira al voltant de la viola de roda, un instrument tan antic
com poc conegut per aquestes contrades.
a més d'haver format part del quartet de violes de roda symphonia quartet i
ser membre fundador del quartet de jazz-fusió kaulakau i del trio maram, en
marc egea també forma duets amb el pianista i teclista peter skuce i amb
l'acordionista cati plana. també treballa en el conjunt de música medieval
ventadorn i corre el rumor que està involucrat en el misteriós i controvertit
grup de música medieval electroacústica electrosonic monk, tot i que el mateix
marc egea ho ha desmentit diverses vegades.
engendrado en berlin en el 2006, fsv está formado por reinhold friedl,
michael vorfeld y philip samartzis. se definen a sí mismos como un trio
que investiga la intersección entre el sonido acústico y la electrónica,
forjando texturas complejas y espacios densos.
matemático, musicólogo, comisario artístico, compositor y pianista, reinhold
friedl ha desarrollado una técnica personal que denomina "inside piano".
tocando el piano directamente desde sus entrañas y actuando directamente sobre
las propias cuerdas, friedl extrae sonoridades y tonalidades desacopladas de
su fuente acústica. friedl ha trabajado con lee ranaldo (sonic youth), phill
niblock, helmut oehring, nicolas collins, lou reed, merzbow, radu malfatti,
bernhard guenter, mario bertoncini (nuova consonanza) y es fundador y director
de las formaciones piano-inside-out y zeitkratzer.
philip samartzis trabaja principalmente en el campo de la música concreta y la
percepción del sonido en el espacio. utilizando grabaciones de campo como
materia prima, construye ambientes densos y experiencias aurales únicas. su
devoción por la espacialización le ha llevado a organizar cinco ediciones del
festival immersion y a compilar una serie presentaciones alrededor del arte
sonoro para al australian centre for contemporary art de melbourne, el museo
de arte moderno de san francisco y el desaparecido centro de arte podewil de
berlín.
michael vorfeld es un artista visual y sonoro con base en berlín. su obra
en el campo de la música improvisada y el arte sonoro parte de la combinación
de percusión tradicional e instrumentos de cuerda creados por él mismo. en el
campo visual, su obra se centra alrededor de la espacialización de la luz y en
la creación de instalaciones lumínicas que combina con capas de sonido de
carácter minimalista.
marc egea, pese a haberse formado inicialmente dentro del marco de la
música tradicional, es un músico que rompe las barreras del convencionalismo.
su música se centra alrededor de la zanfona o viola de rueda, un
instrumento tan antiguo como poco conocido por estos lares.
además de haber formado parte del cuarteto de zanfonas symphonia quartet y de
ser miembro fundador del cuarteto de jazz-fusión kaulakau y del trio maram,
marc egea también forma duetos con el pianista y teclista peter skuce y con la
acordeonista cati plana. también trabaja en el conjunto de música medieval
ventadorn y existe el rumor de que está involucrado en el misterioso y
controvertido grupo de música medieval electroacústica electrosonic monk,
aunque el propio marc egea lo ha desmentido en diversas ocasiones.
fsv comprises berlin based improvisers reinhold friedl and michael
vorfeld and melbourne sound artist philip samartzis. using inside
piano, percussion, electronics, environmental sound and spatialisation, fsv
investigates the intersection between acoustic and electronic sound to forge
densities of space and texture.
reinhold friedl studied piano with renate werner, alan marks and
alexander von schlippenbach, in addition to mathematics and musicology in
stuttgart and berlin. mathematician, musicologist, artistic curator, composer
and pianist, friedl developed a technique of playing directly upon the strings
of the grand piano and introduced the term "inside-piano" for this type of
performance. as pianist and composer, he has worked with musicians and
composers such as lee ranaldo (sonic youth), phill niblock, helmut oehring,
nicolas collins, lou reed, merzbow a.k.a., masami akita, radu malfatti,
bernhard guenter, mario bertoncini (nuova consonanza) and has made countless
radio and cd recordings. he founded and directs the ensembles piano-inside-out
and zeitzkratzer.
philip samartzis uses field recordings of natural and constructed
environments as his primary material to render densities of space and discrete
zones of aural experience, which are arranged and mixed to reflect the
acoustic and spatial complexities of everyday sound fields. he has organized
five immersion festivals focusing on the theory and practice of sound
spatialisation, as well as variable resistance, a series of international
sound art presentations for the australian centre for contemporary art,
melbourne; the san francisco museum of modern art and the podewil art centre,
berlin.
Michael vorfeld is a musician and visual artist based in berlin. he plays
percussion and self-designed stringed instruments and works in the field of
improvised music and sound art. his visual work concentrates mainly on
realizations of the spatialisation of light, creating light installations
combined with layered, minimalist sounds.
despite having initially developed his musical skills within the frame of
traditional music, marc egea is a musician who breaks the barriers of
conventionalism. his music centers around the hurdy gurdy, an instrument
as old as it is unknown in this part of the world.
aside from having been a member of the hurdy gurdy quartet symphonia quartet
and a founding member of jazz-fusion outfit kaulakau and trio maram, marc egea
has also taken part in duets with pianist and keyboard player peter skuce and
also with accordionist cati plana. he also works with the medieval music
ensemble ventadorn and rumors exist - marc egea himself has personally denied
this - that he's also involved with the mysterious and controversial project
of electroacoustic medieval music, electrosonic monk.
aquest concert ha estat possible gràcies a la col·laboració de l'institut de
cultura de barcelona, l'ajuntament de barcelona (districte de sant martí), la
federació d'entitats clot-camp de l'arpa i la farinera del clot.
philip samartzis trabaja principalmente en el campo de la música concreta y la
percepción del sonido en el espacio. utilizando grabaciones de campo como
materia prima, construye ambientes densos y experiencias aurales únicas. su
devoción por la espacialización le ha llevado a organizar cinco ediciones del
festival immersion y a compilar una serie presentaciones alrededor del arte
sonoro para al australian centre for contemporary art de melbourne, el museo
de arte moderno de san francisco y el desaparecido centro de arte podewil de
berlín.
alfredo costa-monteiro, patrick mcginley i paulo raposo en concert
dijous, 13 de novembre del 2008, 20:30 hrs.
espai ubú. plaça prim, 2 (baixos).
barcelona, metro poblenou
entrada gratuïta
l'obra d'alfredo costa monteiro està a cavall entre les arts visuals, la
poesia visual o sonora i el so. actualment és membre de cremaster, i
treni inerti (amb ruth barberán), neumática (amb pablo rega) i
fages-barberán-costa monteiro trio. va ser membre del col·lectiu iba
des del 2001 fins el 2007.
el treball de patrick mcginley parteix de l'enregistrament d'aquells
sons que passen inadvertits en el nostre entorn i que un cop fora de
context poden semblar inquietants i aliens. també co-dirigeix
framework, una associació que produeix un programa setmanal dedicat a
la fonografia - i a altres pràctiques relacionades amb el so - a la
ràdio londinenca resonance 104.4 fm.
paulo raposo és un artista sonor i multimèdia amb base lisboa. des de
el 2001 dirigeix el presitigiós segell sirr. ha col·laborat amb
artistes com ara janek schaefer, jason kahn, kaffe matthews, marc
behrens, zbigniew karkowski, matt rogalski, carlos santos, carlos
zíngaro, christopher murphy, koji asano o sara kolster.
la obra de alfredo costa monteiro está a caballo entre las artes
visuales, la poesía visual o sonora y el sonido. actualmente es
miembro de cremaster, i treni inerti (con ruth barberán), neumática
(con pablo rega) y fages-barberán-costa monteiro trío. fue miembro
del colectivo iba desde el 2001 hasta el 2007.
el trabajo de patrick mcginley parte del registro de aquellos sonidos
que pasan inadvertidos en nuestro entorno y que fuera de contexto,
pueden parecer inquietantes y ajenos. también co-dirige framework, una
asociación que produce un programa semanal dedicado a la fonografía -
y a otras prácticas relacionadas con el sonido - en la radio
londinense resonance 104.4 fm.
paulo raposo es un artista sonoro y multimedia con base en lisboa.
desde el 2001 dirige el prestigioso sello sirr. ha colaborado con
artistas como janek schaefer, jason kahn, kaffe matthews, marc behrens,
zbigniew karkowski, matt rogalski, carlos santos, carlos zíngaro,
christopher murphy, koji asano o sara kolster.
alfredo costa monteiro's output stands somewhere between visual arts,
visual/sound poetry and sound. he is currently a member of cremaster,
i treni inerti (with ruth barberán), neumática (with pablo rega) and
fages-barberán-costa monteiro troi. he was a member of the iba
collective from 2001 until 2007.
patrick mcginley's work concentrates on the framing of sounds from our
environment which normally pass through our ears unnoticed and
unremarked, but which out of context become unrecognisable, alien and
extraordinary: crackling charcoal, a squeaking escalator, a buzzing
insect, or one's own breath. he also co-directs framework, an
organisation that produces a weekly radio show on London's
resonance104.4fm.
paulo raposo is a sound and media artist based in lisbon. since 2001
he curates the prestigious record label sirr. he has performed and
collaborated with numerous artists, including janek schaefer, jason
kahn, kaffe matthews, marc behrens, john grzinich, zbigniew karkowski, matt
rogalski, carlos santos, carlos zíngaro, christopher murphy, koji
asano, sara kolster.
aquest concert ha estat possible gràcies a la col·laboració de l'institut de cultura de barcelona, hangar i espai ubú.
dilluns, 03 de novembre del 2008, 21:00 hrs.
Apolo[2]: C/ Nou de la Rambla, 111
Barcelona, metro Paral·lel
6 €
Pain Jerk és un dels artistes de soroll més prolífics i influencials
sorgits del Japó als anys noranta. L'home rera l'àlies, Kohei Gomi, va
néixer al 1963 i dirigeix el segell de soroll AMP. Gomi ha col·laborat
entre d'altres - amb artistes de la talla de Zbigniew Karkowski, John
Wiese, Bastard Noise, Emil Beaulieau i Incapacitants, amb qui va
formar el trio Gomikawa Fumio.
Al 2007 Pain Jerk va actuar per primer cop fora del Japó, com a part
del No Fun Fest 2007. La gira actual és la tercera que ha fet fora del
seu país, després de fer una gira pels països nòrdics a finals del
2007.
Homenatges és una formació que consta de Rafa Romero (La Orquesta de
la Muerte), Adrián de Alfonso i Arnau Sala (Bèstia Ferida). Homenatges
combina el caos electrònic electrònic amb saxòfon i veu.
Pain Jerk es uno de los más prolíficos e influenciales artistas de
ruido que salieron del Japón en los años noventa. El hombre tras el
alias, Kohei Gomi, nació en 1963 y dirige el sello de ruido AMP. Gomi
ha colaborado - entre otros - con artistas de la talla de Zbigniew
Karkowski, John Wiese, Bastard Noise, Emil Beaulieau e Incapacitants,
con quienes formó el trío Gomikawa Fumio.
En el 2007 Pain Jerk actuó por primera vez fuera de Japón, como parte
del No Fun Fest 2007. La actual es la tercera gira que ha hecho fuera
de su país, después de hacer una gira por los países nórdicos a
finales del 2007.
Homenatges es una formación que consta de Rafa Romero (La Orquestra de
la Muerte), Adrián de Alfonso y Arnau Sala (Bèstia Ferida). Homenatges
combina el caos electrónico con saxofón y voz.
Pain Jerk is a noise music unit run by Japanese musician Kohei Gomi.
Pain Jerk was one of the more prolific and influential noise acts
of the 1990s, and is one of the leading figures in the "dynamic" style
of Japanese noise. Gomi is also the owner of the noise label AMP, and
a member, along with T. Mikawa and F. Kosakai of Incapacitants, of the
noise supergroup Gomikawa Fumio, and recently headlined the opening
night of No Fun Fest 2007 (USA) and did a Scandinavian tour." (from
Wikipedia)
Homenatges is a trio formed by Rafa Romero (La Orquestra de La
Muerte), Adrián de Alfonso y Arnau Sala (Bèstia Ferida). Homenatges
combines electronic chaos with saxofon and voice.
dimarts, 14 d'octubre del 2008, 21:00 hrs.
L'Antic Teatre
C/ Verdaguer I Callís 12
Barcelona, metro Urquinaona
6 €
Paul Metzger arrancarà la nova temporada de concerts de l'ull cec el
proper 14 d'octubre. elaine evans obrirà el vespre.
Originari de Minesotta, Paul Metzger és un autèntic virtuós del banjo,
el qual acostuma tocar en una versió modificada de 21 cordes -
essencialment un cos de banjo amb un màstil de guitarra i cordes de
ressonància a l'estil d'un sitar.
Amant de customitzar els seus instruments (també acostuma a tocar la
guitarra acústica amb modificacions diverses, com ara amb mecanismes
de caixes de música o un plat de bateria afegits a la pròpia caixa de
l'instrument), la seva exploració del banjo s'estén a la utilització
de qualsevol recurs que exprimeixi noves sonoritats a aquest
instrument que compta amb un rol més aviat reduït en la tradició
musical nord-americana: l'utilització d'arcs de violí i l'addició de
cordes de ressonància en son només exemples.
Amb aquestes i la seva tècnica instrumental, el banjo de Metzger
adquireix un to híbrid que sembla mutar a cavall de diversos
instruments de corda: el banjo tradicional, la guitarra acústica, el
sitar o el sarangi hindús, el violí o fins i tot - a estones - el koto
o la mandolina.
Els seus primers dos àlbums - un homònim "Paul Metzger" i "Three
Improvisations on Modified Banjo" - van definir la forma essencial del
discurs instrumental de Metzger: serpentejants peces improvisades que
recorden a ragas hindús, tot i no ajustar-se a la forma clàssica, ja
que Metzger no intenta emular aquesta forma musical i de fet incorpora
influències molt diverses: músiques del continent asiàtic, el folk
nord-americà, el flamenco o el jazz. Amb "Deliverance", àlbum publicat
per Locust Music, va arribar la gran confirmació d'aquest redemptor
del banjo que aixeca comparacions amb John Fahey, Robbie Basho o
altres luminaris del segell Takoma en la seva faceta més experimental.
Sense cap dubte, aquest serà un gran concert amb el què arrancar
aquesta nova temporada.
Paul Metzger arrancará la nueva temporada de conciertos de l'ull cec
el próximo 14 de octubre. elaine evans abrirà la noche.
Originario de Minesotta, Paul Metzger es un auténtico virtuoso del
banjo, el cual acostuma a tocar en una versión modificada que cuenta
con 21 cuerdas - esencialmente un cuerpo de banjo con un mástil de
guitarra y cuerdas de resonancia como las de un sitar.
Amante de customizar sus propios instrumentos (también acostumbra a
tocar la guitarra acústica modificada de diferentes maneras - por
ejemplo, añadiendo un plato de batería o mecanismos de cajas de
música a la caja del instrumento), su exploración del banjo se
extiende a la utilización de cualquier recurso que le permita exprimir
nuevas sonoridades a este instrumento que cuenta con un rol más bien
reducido dentro de la tradición musical norteamericana: la utilización
de arcos de violín i la adición de cuerdas de resonancia son tan sólo
ejemplos de esta práctica.
Con estas modificaciones y su técnica instrumental, el banjo de
Metzger adquiere un tono híbrido que parece mutar a caballo de
diversos instrumentos de cuerda: el banjo tradicional, la guitarra
acústica, el sitar o el sarangi hindús, el violín o incluso - a ratos
- el koto o la mandolina.
Sus dos primeros álbumes - un homónimo "Paul Metzger" y "Three
Improvisations on Modified Banjo" - definieron la forma esencial del
discurso instrumental de Metzger: serpenteantes piezas improvisadas
que recuerdan a ragas hindús, a pesar de no ajustarse a su forma
clásica, dado que Metzger no intenta emular esta forma musical y de
hecho incorpora influencias muy diversas: músicas del continente
asiático, el folk norteamericano, el flamenco o el jazz. Con
"Deliverance", álbum publicado por Locust Music, llegó la gran
confirmación de este redentor del banjo que a menudo evoca
comparaciones con John Fahey, Robbie Basho u otros luminarios del
sello Takoma en su vertiente más experimental.
Sin duda, alguna éste va a ser un gran concierto con el que arrancar
esta nueva temporada.
l'ull cec concert series will kick off on october 14 with a concert by
Paul Metzger. elaine evans will open the evening.
With roots in Minesotta, Paul Metzger is a virtuoso banjo player who
usually plays a modified 21-string version of the instrument -
essentially a banjo body with a guitar fingerboard and resonant
strings attached to it like in a sitar.
A fan of self-customizing his musical instruments (he's also known to
play an acoustic guitar with music box mechanisms and a hi-hat
attached to the body), his exploration of the banjo uses just about
any method available to him in order to squeeze new sonorities out of
an instrument which has played a rather limited role in North American
traditional music: using a violin arc on it or adding resonant strings
to the body are mere examples of this practice.
With the mentioned enhancements and his instrumental skills, Metzger's banjo
acquires a hybrid sonority which seems to mutate across different
instruments of the string
family: the banjo, the acoustic guitar, the sitar, the Indian sarangi,
the violin or even the koto and the mandolin.
His first two solo albums - a homonym "Paul Metzger" and "Three
Improvisations on Modified Banjo" - defined the style that was to
follow: serpentine improvised pieces that remind of Indian Ragas
(although Paul hides no intention of emulating this form of music) and
incorporate a myriad of influences from other musical styles: from
Asian to American folk music, flamenco or
jazz. With "Deliverance", released by Locust Music, came the
confirmation of this redeemer of the banjo who often raises
comparisons with John Fahey, Robbie Basho or other luminaries of the
Takoma label in their most experimental facet.
No doubt this will be a great concert to begin the season with...
l'ull cec
photo by 
